3 SENYALS QUE ENS INDIQUEN QUAN UN/A ADOLESCENT NECESSITA SUPORT PSICOLÒGIC PROFESSIONAL

L’adolescència és una etapa de transformació i de transició, en la qual els canvis són l’autèntic protagonista d’aquest moment del cicle vital que s’inicia amb la pubertat  (12-13 anys) i acaba amb l’entrada de l'etapa adulta (17-18 anys).

L’adolescent es descobreix, inicia el seu procès d'individualització i sociabilització, experimenta incertesa, reorganitza les vivències acumulades i construeix la seva nova identitat, per tant, més enllà dels canvis maduratius físics, es produeixen importants canvis psicològics i el context social agafa molt pes.

Els iguals, el grup de referència són, de sobte,  on escullen expressar els seus afectes. La vinculació amb els pares i les mares canvia, i entren en joc les confidències.

De sobte, ens trobem amb un/a noi/a que te més interès en mantenir la seva privacitat i el seu espai que de comunicar-se amb nosaltres o abraçar-nos.

I la realitat, és que sovint és complicat discriminar quins canvis són més propis del curs evolutiu de l'adolescent, o si realment li convindria anar al/la psicòleg/ga per rebre un suport emocional puntual o continuat.

Us traslladem 3 senyals que ens poden indicar que l’adolescent necessita ajuda, i  també des del nostre recorregut a Centre PsiCo Lleida, els 5 dels motius de consulta més recurrents.

Els 3 senyals de que possiblement necessiti ajuda, formarien 3 grans grups:

·         1) Expressa patiment o bé observes canvis d’humor

ü  Expressa que "no està bé" (es sent trist, o cansat, que no te ganes de res, etc.)

ü  Observes que plora sovint o està irritable

ü  Verbalitza malestar físic constantment

·         2) Canvis en el comportament i les costums

ü  No desitja compartir temps amb les seves amistats o observes aïllament social

ü  Ha canviat també en relació a la família, preferint constantment la solitud

üObserves que habitualment diu que no te gana, i altres activitats que realitzava ja no són del seu interès 

·        3)  Repercussions en l’àrea acadèmica

ü  Disminueix el rendiment acadèmic

Per altra banda, des de la nostra experiència a l’àrea psicològica infantojuvenil de Centre PsiCo Lleida,  els motius de consulta que ens trobem solen poder agrupar-se en 5 grups:

• 1)    Problemes d'autoestima i/o  relacionals (baixa autoestima, patiment per una ruptura afectiva amb un/a amic/ga o parella, etc.)
• 2)      Trastorns afectius (depressió) o d’ansietat
• 3)      Trastorns Alimentaris (Anorèxia i Bulimia)
• 4)      Relacions abusives: en l’àmbit de la parella, a l’escola, o en l'etapa de l'infància (ABI, Abús sexual infantil, etc)
• 5)      Addiccions a les noves tecnologies o altres diagnòstics (TDAH, Transtorns de personalitat, etc)

I COM HO FEM PER TAL QUÈ ACCEPTI ANAR AL/LA PSICÒLEG/OGA?  

Normalitza el fet d’anar al/la  psicòleg, recorda-li que la funció de la psicologia és preservar el nostre benestar emocional. Trasllada-li que sovint ens podem veure desbordats per determinades situacions, que no escollim o que no es desenvolupen com desitgem,  i poder parlar amb un/a professional extern que ens ajudi a assolir estratègies personals d’afrontament sempre és positiu. Moltes persones acudeixen a un/a psicòleg/oga al llarg de la seva vida.

Serà important que entengui que l’espai amb el/la psicòleg/a serà confidencial i que podrà fer l’ús de l’espai que desitgi, que l’objectiu de l’espai és que ell/a pugui expressar les seves emocions i recuperar-se en relació al que li produeix angoixa o li genera patiment.

En resum, transmet un missatge positiu de canvi associat a l’ajuda del/la psicòleg/oga. Repta’l/-la a que ho provi, i valori amb el/la seu/va psicòleg/oga referent com es va sentint al llarg de les sessions, doncs ell/a és el/la protagonista de la seva millora i la seva voluntad de canvi és important.

La resta deixa-ho en mans del NOSTRE EQUIP DE PROFESSIONALS DE LA PSICOLOGIA, comptem amb psicòlogues ESPECIALITZADES EN ADOLESCENTS, amb reconeixement sanitari del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. El nostre equip disposa de formació complementària en PNL i en coaching personal, tècniques que fomenten l'autonomia dels/les més joves.

Recorda que ens pots consultar per correu electrònic info@centrepsico-lleida.es o per telèfon al 973 04 93 99 sense cap compromís. Pregunta pels nostres preus  i horaris.

¿Psiquiatra o Psicòleg/oga? Diferències i sinèrgies imprescindibles per l’atenció especialitzada en salut mental.

  «La salud es un estado de completo bienestar físico, mental y social, y no solamente la ausencia de afecciones o enfermedades». Organització Mundial de la Salut (OMS)

A Centre Integral PsiCo, entenem que no podem separar la ment de cos ni el cos del context o del mitjà, els tres elements són clau per a la recuperació i el tractament de la major part de problemes psicològics que ens porten a consultar a un/a professional, i per aquesta raó treballem des d'aquest model BIOPSICOSOCIAL.

El Model Bio-psico-social és un enfocament que refereix que el factor biològic, el psicològic (pensaments, emocions i conductes) i els factors socials, exerceixen un paper significatiu en el benestar de les persones.

La salut s'entén millor en termes d'una combinació de factors biològics, psicològics i socials i per a això comptem en el nostre equip de psicologia amb la Dra. Ester Idini i la Dra. Elia Schelover, Metgesses Especialistes en Psiquiatria amb orientació psicoanalítica i capacitat d'escolta empàtica.

No obstant, comprenem que a vegades no es coneixen les diferències entre ambdues professions i la necessitat de que ambdós estableixin sinèrgies i realitzin una atenció interdisciplinària i cooperativa. I amb aquesta finalitat us traslladem dues línies simplificades, sobre les diferències  de les dues disciplines.

Qui és qui?

El/la psicòleg/oga és un/a professional Llicenciat/da en psicologia, que compta amb experiència clínica i formació complementaria amb reconeixement sanitari.  L’objectiu de la psicologia és conèixer el comportament humà per prevenir, conèixer el diagnòstic i tractar problemes de caire emocional, cognitiu o conductual en les àrees clíniques, organitzacionals i educatives. La psicologia sanitària i/o clínica és aquella que s’ocupa de l’àrea de la Salut Mental d’adults, adolescents o infants, i és imprescindible la formació especialitzada del/la professional.  Els/les psicòlogues no poden prescriure mediació al pacient, no obstant, han de disposar de coneixements farmacològics.

Totes les psicòlogues de l’equip de Centre PsiCo Lleida compten amb el reconeixement sanitari del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

El/la Psiquiatra és un/a metge/ssa,  que s’ha especialitzat en psiquiatria, i s’ocupa de diagnosticar, basant-se en criteris diagnòstics mèdics,  i tractar malalties o trastorns emocionals que requereixen prescripció mèdica per valorar tractament farmacològic. Per tant els/les psiquiatres com a metges/es especialitzats/des ofereixen un diagnòstic fidedigne, i poden prescriure el tractament farmacològic així com realitzar el seguiment pertinent.   

El camp de la psiquiatria és molt ampli i contempla totes les àrees de la vida de la persona que hi acudeix que poden incidir en la seva Salut Mental.

Les psiquiatres del nostre centre són d’orientació psicoanalista, disposen d’un àmpli bagatge en la sanitat publica i contribueixen en la docència i la investigació, així com la seva participació en salut mental.

Quan acudir a un o  l’altre?

Els trastorns emocionals poden afectar totes les àrees de la vida de la persona ( familiar, social, laboral, etc.) perjudicant el funcionament de la persona en la seva vida quotidiana.

Això es deu a que els trastorns poden estar produïts per la combinació poc coneguda de determinants biològics, psicològics i socials. La tasca de l’equip de psicòlogues i de psiquiatres és identificar les diferents fonts i manifestacions del trastorn / malestar emocional de la persona que acudeix al Centre.

En alguns casos el malestar emocional o trastorn, respon al tractament de la psicòloga clínica i no necessita tractament farmacològic. Us posarem un exemple simplificant,  per tal que sigui entenedor, no obstant anticipem que és en funció de cada cas. Un exemple seria un cas d’estrès, en el que la persona acudeixi al centre donat que es troba desbordat a nivell laboral i respongui al tractament, a les pautes d’autoregulació emocional, i al maneig de tècniques de gestió del temps, etc.; En aquest cas concret, no seria necessària la derivació a psiquiatria.

En altres és necessari que una metgessa especialitzada en psiquiatria de l’equip, valori necessitat de tractament farmacològic i fins i tot que realitzi un primer diagnòstic. Un altre exemple que donem, també simplificant, per tal de fer-ho més entenedor, seria un cas de trastorns d’ansietat amb atac de pànic, en el que el nivell d’ansietat de la persona impossibilita el seu funcionament quotidià i per tant afecta la seva qualitat de vida.  

Per altra banda hi ha casos en els que existeix comorbilitat, és a dir, hi ha presència d’un o més trastorns emocionals (o malalties) o bé conviuen els efectes de trastorns o malalties addicionals. En aquests casos, sovint és necessària la valoració de l’equip especialitzat en psiquiatria.

Les doctores Ester Idini i Elia Schelover tenen una orientació psicodinàmica que ofereix als pacients una escolta que s’adapta a la individualitat de cada persona i impedeix que la intervenció de la medicina es centri tan sòls en el model biologista, fent possible una atenció des d’un model biopsicosocial.

Per altra banda l’equip de psiquiatria te un estil comunicatiu pedagògic i pacient en les seves intervencions, que permet que el pacient pugui conèixer i disposar, quan es valora necessari el tractament farmacològic, de tota la informació que cregui necessària per la seva tranquil·litat.

L’Imaginari col·lectiu situa la psiquiatria de forma exclusiva en la farmacologia, i davant la negativa de medicar-se sovint no demanen ajuda al professional mèdic, però l’equip de psiquiatria de Centre psico Lleida enriqueix aquesta rama de la medicina que s’ocupa de la Salut mental, aportant el seu bagatge i la seva capacitat d’escolta, així com altres competències personals imprescindibles per la medicina (empatia, escolta activa, pedagogia comunicativa, etc.).

Cal perdre la por a demanar ajuda a una metgessa especialitzada en psiquiatria quan es tracta del nostre benestar emocional i psicològic.

I si encara continues dubtant sobre a quin professional adreçar-te,  no pateixis!

Quan ens truquis planteja’ns els teus dubtes i la mateixa directora clínica o bé una psicòloga clínica de l’equip t’assessorarà.

Psicologia-Psiquiatria: Sinèrgies imprescindibles a Centre PsiCo Lleida

La filosofia de treball del nostre equip valora especialment l’atenció interdisciplinària en l’àmbit de la salut mental.  La cooperació entre l’equip de psicòlogues i de psiquiatres del centre és imprescindible donat el gran ventall de casuístiques personals que atenem i per facilitar una atenció psicoterapeuta òptima  des d’un model bio-psico-social d’una manera responsable.

Aquestes sinèrgies a Centre PsiCo Lleida es produeixen en dues modalitats: atencional i la transmissió del coneixement.

Des de l’atencional quan des d’un àmbit a l’altre es valora la conveniència de que la persona que acudeix al centre sigui en àdhuc atesa per una metgessa o a la inversa, aquesta derivació interna  sempre és realitza amb l’acord del pacient i l’acompanyament terapèutic necessari.

Des de la modalitat de transmissió del coneixement, sempre tenint en compte la sense la LOPDCP, des de l’àrea de psicologia podem rebre la supervisió mèdica d’un cas en el marc de les reunions d’equip o bé directament amb una de les referents del quadre de psiquiatria. Per exemple, la Dra. Idini si es un cas de TCA com a metge referent o la Dra. Schelover.   Per altra banda, l’equip realitza formacions clíniques internes en el que participen les dues disciplines i liderades per les mateixes metgesses especialitzades en psiquiatria, reconeixent el valor de comptar amb el bagatge i el coneixement que la branca mèdica aporta a la psicoteràpia.

En síntesis, l’equip interdisciplinari del Centre garantitza que el teu benestar emocional està en bones mans. La teva Salut Mental és important.

Dra. Ester Idini i Dra. Elia Schelover 

Bones pràctiques en teràpia de Parella. Parlem des d'un exemple: L'Alba i el Fermi.

“L'amor recíproc no és aquell on
el benestar és privilegi d'una de les parts,
sinó d'ambdues.”

el benestar és privilegi d'una de les parts,
sinó d'ambdues.”

Sobre l'amor, de Walter Riso

Som l’Alba i el Fermi i …tenim problemes….

L’Alba i el Fermi, descriuen en la primera sessió una espiral de discussions, amb una mala gestió de les mateixes, ambdós treballen i és una relació d’iguals, totes les decisions  han estat consensuades (on viuen, els fills que tenen, etc.). Fa 9 anys que vam iniciar la relació, però el darrer any descriuen falta de comunicació, discussions constants en les quals es criden i fins i tot es perden el respecte i, insatisfacció sexual.

El concepte «problemes de parella o conjugals», fa referència a un estat d'insatisfacció individual associat a la relació de parella, per la qual cosa cadascun dels membres tendeix a percebre clarament quins aspectes del comportament del/la cònjuge han de canviar perquè la relació sigui satisfactòria. Són precisament aquests intents infructuosos de canvi, els factors que agreugen i mantenen la crisi relacional.

Per altra banda, en una relació de parella estable hi ha certs moments que s’anomenen «crisis vitals de la parella» que han de passar. Tanmateix no totes les parelles els superen. Aquests moments de crisis vitals tenen a veure amb l’inici de la convivència de la parella o matrimoni, el naixement del primer fill, el naixement de la resta de fills/es, l’adolescència d’aquests, el moment en què s’independitzen els/les fills/es (niu buit); la jubilació de cada membre de la parella i l’afrontament de la vellesa.

No totes les parelles passaran per tots els moments, però l’important és que els cònjuges  han d’afrontar les crisis vitals i poden superar-les (resolen la crisi amb eines pròpies i segueixen endavant) o no superar-les i per tant es trenca la relació.  Moltes de les parelles que acudeixen a teràpia ho fan en una d’aquestes crisis, quan s’adonen que no tenen eines per resoldre-les i volen superar-ho sense haver de trencar la relació.

Això doncs, la teràpia de parelles ofereix solucions per a les següents dificultats:

- Insatisfacció general amb la parella.
- Falta de comunicació.
- Dificultat en la solució de problemes o conflictes.
- Superació de la “crisi vital” de parella que s’estigui vivint
- Manca de confiança.
- Insatisfacció sexual.
- Problemes amb la família d'origen.
- Problemes en l'educació dels/les fills

Quan és aconsellable realitzar teràpia de parella?

Quan els intents per solucionar el problema, o els moments descrits de “crisi vital”,  són infructuosos i tendeixen a desencadenar un malestar permanent en la relació, ÉS EL MOMENT D'ACUDIR A UN/A PSICÒLEG/A amb formació especifica i experiència com a PSICOTERAPEUTA DE PARELLES. (Veure darrer apartat Per què acudir a Centre PsiCo Lleida, els nostres valors i   les bones pràctiques de la teràpia de parella ).

Com ajudem a l’Alba i el Fermi? Un exemple de com plantegem la teràpia de parella.

La psicòloga terapeuta de parella recollirà la història de la parella de l’ Alba i el Fermi, que els hi succeeix i la seva percepció al fet que atribueixen aquesta situació de malestar de cada un d’ells. Per exemple en el cas de l’Alba i el Fermi:  el Fermi al fet que ella està més pels nens/es que per ell i ella al fet que fa un any, el va “enganxar” flirtejant amb una noia per internet.

També recollirem sobretot les seves expectatives de canvi,  de forma conjunta i  individualitzada, recollirà la informació necessària per establir els objectius de la teràpia i conèixer la història de la relació i el vincle entre ambdós i realitzarà una devolució a la parella sobre el plantejament de les sessions i l'ajust de les expectatives.

L’Alba i el Fermi (els noms són ficticis) van acudir a Centre PsiCo Lleida, i en el seu cas ho van fer durant 6 mesos primer amb una regularitat setmanal, posteriorment quinzenal i els darrers tres cops mensual.

La regularitat l’estableix la psicoterapeuta en funció de cada cas i de forma consensuada amb la disponibilitat de la parella i de la seva conciliació familiar.

L’adéu/ l’alta  a l’Alba i el Fermi

En el moment de l’alta (finalització de la teràpia de parella), el Fermi i l’Alba eren capaços de gestionar conflictes sense discussions que impliquessin faltes de respecte, havien pogut escoltar-se i empatitzar i havien assolit canvis que permetien que compartissin més estona junts, amb els fills/es i també sols com a parella. Tenien un llarg camí per recórrer i mantenir els canvis així com restablir la confiança però se sentien satisfets i la psicoterapeuta va convenir que podien seguir amb caminants junts sense l’espai de teràpia.

Per què acudir a Centre PsiCo Lleida, els nostres valors i   les bones pràctiques de la teràpia de parella.

La psicoteràpia de parella no és incompatible amb la psicoteràpia individual. Això no obstant, en les bones pràctiques de la teràpia de parella no es considera adient que el mateix psicòleg que dur la parella, simultàniament vegi a un dels membres en teràpia individual, per dues raons: la confidencialitat s’ha de guardar i l’empatia per ser terapeuta d’un dels dos membres pot interferir en els objectius i l’adherència terapeuta /vincle de la parella i el terapeuta de parelles.

Per tant, la teràpia de parella es pot fer de dues maneres, que totes les visites es facin conjuntament o bé alternant les visites conjuntes amb individuals. La manera de fer-ho la decidirà la psicòloga segons les necessitats que detecti en el cas concret i tenint en compte que les visites individuals no són espais de psicoteràpia individual.

També podria passar que un membre de la parella demani disposar d’una visita individual.  En aquest cas serà també la psicòloga la que determinarà si és viable fer aquest encontre o no, i sempre serà consensuat amb l’altre cònjuge.

En tots els casos es vetllarà per la confidencialitat de les sessions, tot tenint en compte que en una teràpia de parella s’ha de treballar conjuntament i per tant, la psicòloga instarà a què es puguin treballar continguts que hagin sorgit en els espais individuals, sempre i quan siguin rellevant per la teràpia.

Les nostres psicòlogues de teràpia de parella, estan formades i especialitzades en teràpia sexual i de parella.

Garantim una bona praxis, l’especialització, confidencialitat i professionalitat.

-------------------------

Opinions de parelles que ens han visitat

«Ja no ens cridem, i sembla que ho fem millor això de discutir (...)»

«(...) tornem a  parlar i escoltar l'altre»

«Encara hi han retrets, però estem contents dels canvis que hem fet»

«Estem més carinyosos ara que ens obliguem a compartir temps junts. Ara sopem fora almenys un cop i ens preguntem per com ha anat la feina, el dia...»

«Penso que estem tornant a valorar l'intimitat i en tenim més ganes (...)»

«Torno a tenir ganes d’arribar a casa. L’ambient que es respira és diferent»

«Els nens ho han notat»

Cristina Guiu i Sònia Muñoz, psicòlogues de Centre PsiCo Lleida
Especialitzades en Teràpia de Parella

50 MANERES D’ENTENDRE LES RELACIONS DE PARELLA

Amb la estrena de la pel·lícula de “50 ombres de grey” basada en la trilogia de  E.L. James,  la polèmica sobre els missatges que tant els llibres com la pel·lícula envia a les dones i sobretot la preocupació pel que aquesta transmet a les més joves, ha dividit la xarxa en opinions sobre si la narrativa te contingut masclista o no. Les opinions sobre els missatges que envia és dicotòmica, hi han dos clars bàndols: uns/es defensen que no és masclista i que Anastasia Steele és capaç de dir que no i que per tant és fins i tot una dona apoderada i assertiva, i d’altres que el masclisme, representat pel control, l’aïllament,  el paternalisme i la intolerància hi són presents en tota la història.

Abans d’introduir la meva opinió com a dona i psicòloga vull emmarcar-la totalment en la meva subjectivitat, per tant, podreu estar d’acord o no i cada opinió és tan vàlida com la meva. Tan sòls demano que em llegiu des d’una òptica crítica constructivista i fer-vos pensar. No diré res que no hagin dit ja la resta de terapeutes, periodistes, entitats de dones o joves, ja que igual que tots/es  m’he llegit els llibres i en tinc una opinió, però tractaré de trencar la dualitat i referir que entenc per cert d’una visió i de l’altra.

Per començar confesso que jo aposto per la lectura. Llegir és fantàstic, i penso que l’adjectiu no podria ser més encertat en aquest cas, ja que llegir ens endinsa en una FANTASIA. La LECTURA és per tant una finestra per la que treus el cap, i que et mostra un paisatge diferent que et distraurà, aquesta és la finalitat. No obstant, sinó tenim el nostre esperit crític desenvolupat, per immaduresa i sobretot en aquest cas, sinó identifiquem els nostres propis pensaments màgics (contaminats pel marc social i cultural) podem caure quan hi traiem el cap.

No obstant, penso que la lectura dels llibres va fer una bona labor en “despertar” l’interès per la literatura erotica i aquesta virtut en un llibre, és inqüestionable. Crec que qualsevol llibre que desperti o alimenti el desig sexual de les dones, i de les parelles, tal i com repercuteix la crisis en la libido social actual, és sà.

Però anem a analitzar la historia “d’amor” més enllà de les relacions sexuals que mantenen i la presència del sadomasoquisme i el bondage.  Com a psicòloga he de senyalar que les pràctiques sexuals que el llibre anomena no són parafílies (desviacions sexuals) i són practicades per moltes persones adultes, en elles la dominació és consentida i forma part del joc sexual d’ambdues persones adultes. Evidentment la necessitat de dominació està relacionada amb les inhibicions internes del submís, que s’alliberen quan és l’altre qui exerceix aquest control. Ara bé, ho he simplificat per fer-ho entenedor i perquè no desitjo desviar-me del tema que ens ocupa: la descripció de les relacions romàntiques que mostra E.L. James.

És en aquesta part on hi veig el risc, en com el llibre descriu l’AMOR, no en la possibilitat de que les tendes de bricolatge és col·lapsin de compradors/es de cordes, brides o cinta aïllant per les seves practiques sexuals. Allà cada adult amb les seves lliures eleccions!

El risc està en el que transmetem als joves sobre què és l’AMOR.  Recentment un estudi del CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) ens feia posar el crit al cel, deixant clar que segons l’informe, 1 de cada 3 dones joves considera que és acceptable que la seva parella les CONTROLI. L’estudi posa de manifest aquest poc esperit crític i aquesta acceptació tàcita i insidiosa de conductes masclistes com el domini i el control.

Si, Anastasia Steele diu que no (no obstant, tan sòls recordo una sola ocasió), però la tònica conductual del seu enamorat Cristian Grey, és controlar amb qui es relaciona Anastasia, com ha de vestir, com s’ha d’alimentar, quan ha de fer esport i com s’ha de comportar, i quan no ho fa la castiga, per tant hi hem de sumar la por que sovint descriu que sent la protagonista i la tensió permanent en la que es troba quan intenta intuir quin és l’estat d’ànim de l’hermètic i insalubre Grey. De fet, la infantilitza de tal manera des del paternalisme, que la intel·ligent estudiant amb una prometedora carrera pren decisions que us convido a identificar ja que no referiré per si algú no ha llegit la trilogia. He llegit en algun blog que per molt que des del feminisme és critiqui aquesta relació, això es el que volem les dones: un home poderós i dominant. Evidentment discrepo, per una banda perquè nosaltres, les dones,  també creiem en la autorealització personal (segons Maslow no és una necessitat únicament masculina)  i reitero que penso que a les dones ens encanta ser lliures en parella, i encara que soni antagònic,  això és possible i la nostra experiència com a psicòlogues de Centre PsiCo que realitzem teràpia de parella ho pot ratificar. L’amor és COMUNICACIÓ no inseguretat, és CONFIANÇA no gelosia (de nou relacionada amb la inseguretat) i és LLIBERTAT i RESPECTE per l’altra persona, no CONTROL de l’altre com si fos una propietat en comptes d’una persona amb els seus alts i baixos i les seves necessitats,  i sobretot és IGUALTAT i no SACRIFICI I PATIMENT.

Tot i que em podria estendre més us desitjo fer pensar sobre això darrer: l’amor no és sacrifici ni patiment i com a mostra us recomano un conte de WALTER RISO “La princesa” que ens recorda que, la frase “quien bien te quiere te hará llorar” , de nou forma part de l’absurd marc cultural, ja que qui t’estima, et vol veure feliç ni que aquesta felicitat no sigui al seu costat perquè tu no sents el mateix. L’amor és SÀ, la Obsessió i el Control NO.

Gràcies per dedicar una estona a llegir el nostre blog.

Bona setmana!

Cristina Vidal 

Directora Centre PsiCo Lleida

Sofrologia, canvia la teva vida amb pocs minuts al dia

Actualment, les tècniques de relaxació com el ioga, el mindfullness o la sofrologia s’han posat molt de moda, però no és quelcom nou. La sofrologia potser és la disciplina menys coneguda però té els seus orígens en els anys seixanta. Fou creada pel psiquiatre Alfonso Caycedo, que buscava una alternativa a les teràpies agressives de l’època i va decidir formar-se durant dos anys a l’Orient. Així, la Sofrologia naix del ioga, el budisme i el zen però està totalment adaptada a la mentalitat i cultura occidental.

Etimològicament la paraula Sofrologia prové del grec “sos” (harmonia), “fren” (consciència) i “logos” (estudi), i significa estudi de la consciència en equilibri.

La sofrologia considera l’ésser humà com una unitat biopsicosocial  (unió del cos, la ment i la influència de la societat, del món exterior) i l’ajuda a desenvolupar una consciència serena i positiva en el seu dia a dia mitjançant un entrenament personal basat en tècniques de relaxació i d’activació del cos i de la ment.

La metodologia de la sofrologia consisteix en una sèrie de tècniques de relaxació, exercicis respiratoris, moviments corporals i tècniques d’imaginació. Amb aquestes s’afavoreix la salut psicofísica i el benestar de la persona tot reforçant una quotidianitat serena, la creació d’hàbits positius, el reforç dels recursos propis i valors, així com desenvolupar la capacitat de gestió de l’estrès i de les emocions.

Totes aquestes tècniques proporcionen serenitat i actituds positives davant del passat, el present i el futur del persona. En concret:

• -      Les tècniques orientades al passat: pretenen que es prengui consciència del que s’ha viscut en les diferents etapes de la vida. Rememorant els bons i bells moments del passat i els de benestar, per tal de reforçar l’autoestima i una actitud positiva en el present.
• -          Les tècniques orientades al present: fan ser més conscients de l’ “aquí i l’ara” en el que es viu i ajuden a gaudir dels petits moments de cada dia, a desconnectar de les preocupacions futures o dels pensaments negatius del passat.
• -    Les tècniques orientades al futur: ajuden a anticipar, amb serenitat i optimisme, les situacions difícils de la vida i crear il·lusió davant de moments positius del futur.

La Sofrologia és per tothom i no té contraindicacions, la pot usar gent que pateix malalties però també gent sana que vol optimitzar els seus recursos personals o el seu rendiment. Els principals àmbits d’aplicació són:

• 
  Sofrologia clínica: usada pels professionals de la salut en l’àmbit clínic on és un complement en la teràpia tradicional. És molt útil en trastorns d’ansietat i de l’estat d’ànim i també en aquells pacients que pateixen malalties greus pels quals l’estat d’ànim i l’actitud positiva constitueixen un factor important de la millora del seu estat.
• -       Sofrologia pedagògica: usada pels professionals de l’educació i/o la salut amb els nens i adolescents perquè aquests es coneguin millor, tot desenvolupant les seves capacitats i reforçant així l’autoestima i la seguretat en si mateixos. Alhora, també aprenen tècniques per desenvolupar l’atenció, la concentració i la memòria, facilitant l’aprenentatge. Pels joves són tècniques molt útils per gestionar l’estrès davant dels exàmens.
• -       Sofrologia esportiva: és aplicada tant per atletes de alta competició com per esportistes aficionats que desitgen millorar el seu rendiment o batre marques personals. Campions internacionals com Severiano Ballesteros o Jorge Lorenzo s’han servit de les tècniques de la sofrologia per preparar-se.

El sofròleg adapta les tècniques a cada persona segons els seus recursos i necessitats amb l’objectiu que es puguin aplicar a la vida quotidiana. Les tècniques duren pocs minuts i la pràctica regular d’aquestes és la millor manera d’aprendre la metodologia i que alhora, tingui un impacte en la vida diària de les persones.

Hi ha dues maneres d’aprendre a practicar la sofrologia, de manera individual o grupal. L’àmbit individual es pot treballar com a complement en la teràpia psicològica o bé com a contingut concret. Tanmateix, per les persones que volen aprendre la sofrologia per a potenciar els seus recursos personals és molt interessant l’àmbit grupal. Aquests tenen una temàtica i una temàtica concreta i l’objectiu primordial es aprendre les tècniques bàsiques perquè les persones les incorporin en el seu dia a dia.

Aquest 2015, en breu des del Centre Psico Lleida s’iniciarà el primer grup de sofrologia que tindrà com a objectiu principal el tractament de l’estrès. Més endavant, disposareu d’informació detallada.

Si voleu més informació teniu a la vostra disposició la psicòloga i sofròloga de l’equip, la Sònia Muñoz. Podeu contactar-la al correu electrònic soniamunoz@centrepsico-lleida.es.