Cristina Guiu, Psicòloga amb reconeixement sanitari especialista en Teràpia d'Adults i Parella |
Quan parlem de relació de parella hem de tenir present que totes les
parelles tenen problemes de relació, és a dir, totes han patit alguna crisi,
l’estan patint o la patiran. El més important és que la parella ha de
comprendre que cal afrontar aquestes crisis, les quals són oportunitats per
aprendre i créixer plegats. Com podeu observar, serà important canviar la nostra
visió d’aquestes crisis, essent necessari que les aprenguem a veure com a
oportunitats de creixement.
Com a professional que realitza
teràpia de parella, en molts casos acudeixen a consulta parelles que pensen que
el seu matrimoni ha fracassat, que serà difícil que puguin tornar a confiar
l’un amb l’altre. Després de sessions de teràpia, aprenen que el que no ha
funcionat és la manera que tenen de comunicar-se. Aquesta percepció de la
parella com un fracàs no és certa; el que succeeix és que cada un d’ells té
dificultats per observar i, per tant, de reconèixer el que l’altre està fent
per ell. Cada un dels membres de la parella observa la situació
des de la seva subjectivitat. També cal tenir
present que, en molts moments, expressem l’amor a la nostra parella de la
manera que nosaltres ens sentim estimats.
Un exemple podria ser una persona
que se sent estimada per la seva parella quan aquesta li realitza elogis,
utilitza paraules afectuoses, mostra verbalment la seva aprovació, etc.; i així
actua amb la seva parella perquè aquesta senti el seu amor. Si els dos
comparteixen el mateix estil de comunicació, aniran per bon camí, però en
ocasions l’altre se sent estimat d’una altra manera, com podria ser mitjançant
el contacte físic: les abraçades, les carícies, un petó, etc. En aquest punt
estem caient en un error, és a dir, estem gastant les nostres energies mostrant
afecte d’una manera que no arriba a la nostra parella; per tant, cal conèixer
quin és l’estil de comunicació què té la nostra parella perquè se senti bé i
perquè nosaltres ens sentim també presents, visibles, estimats, compresos,
escoltats, etc. per l’altre. Si apreciem com ell o ella se sent estimat/da,
serem més efectius i la relació que compartirem ens aportarà un millor
benestar.
La comunicació interpersonal és
el factor central que contribueix a una relació satisfactòria, el que manté una
millor intimitat de la relació. És també la comunicació més difícil perquè és
emocional, té memòria i l’espai genera més hipersensibilitat. Les parelles que
mantenen una relació funcional i saludable són les que presenten un estil de comunicació assertiu. En la comunicació
assertiva, ambdós són adults que s’expressen en igualtat de condicions i
practicant valors. Per a les persones assertives és prioritari arribar a acords
i no pas a guanyar. Aquest estil aporta satisfacció i és una comunicació
constructiva. En aquest model parlem d’autoestima sana i de parelles
funcionals.
Aquest estil del qual parlem
comprèn les competències següents:
- Escolta activa: es tracta de l’habilitat d'escoltar no només el
que la persona està expressant directament, sinó també els sentiments, idees o
pensaments subjacents. No només és posar l’orella, sinó que és fer saber a
l’altre que és escoltat i que se l’entén.
Per exemple:
Evitar el judici i la
crítica, fer gestos i comentaris afirmatius (“si”, “ja”...), repetir
alguna cosa que hagi dit l’altre, fer referències a detalls que recordem (“m’estàs
dient què...”, “recordo que em vas dir que ella anava amb la seva germana
quan...”), mirar a qui parla, evitar donar consell, però si creiem
tenir una idea molt bona preguntar a l’altre si vol escoltar-la (“t’agradaria
escoltar la meva opinió sobre aquest tema?”), incloure alguna emoció a
allò que ens acaba d’explicar (“Llavors, et vas sentir
trista/contenta/enrabiada quan va passar allò?”), etc.
- Expressió de
sentiments: saber
expressar sentiments ens indica que reconeixem quan ens sentim feliços i quan
no. És tan important saber expressar sentiments positius com negatius. I és
bàsic ser capaços d’expressar agraïment a la nostra parella.
Per exemple:
expressió
de sentiments positius: “Estic molt content
que avui hagis pogut arribar abans a casa”, “Que guapa que estàs amb aquest
vestit”, “Joan, m’agradaria que em fessis una abraçada perquè avui he tingut un
dia dur a la feina”, “Avui el sopar estava molt bo”, “Gràcies”, “T’estimo”,
etc.
Expressió
de sentiments negatius: cal que especifiquem la
conducta de l’altre que ens ha provocat ràbia, frustració, etc. (“Quan
tu ...”). Expressar com ens sentim quan l’altre té un determinat
comportament (“... jo em sento...”). Demanar a l’altre que
contribueixi a millorar la situació i els sentiments amb un canvi (“...
m’agradaria que...”), demanar suggeriments (“... què podríem fer?”),
etc.
- Empatia: és l’habilitat de reconèixer les emocions de la
nostra parella, comprendre-les i mostrar interès per ell o ella.
Per exemple:
És important que acceptem la
nostra part de responsabilitat i que empatitzem ( “... tal vegada jo
... comprenc que tu ...”, “puc entendre el que estàs sentint ...”, “sé que estàs preocupat per ...”, “entenc que estàs passant
per un moment complicat...”, etc.).
Tenim clares quines són les
competències clau que ens poden ajudar a mantenir una bona comunicació; per
tant, la bona notícia és que la resposta a la pregunta que hem formulat com a
títol d’aquest article és que SÍ. Tots i totes podem millorar la comunicació
amb la nostra parella si estem motivats i motivades a fer-ho. I ja sabem que
aquesta millora ens conduirà a gaudir d’un millor benestar en diferents àrees
de la nostra relació de parella.
Animem aquelles parelles que
voleu millorar la manera que teniu de comunicar-vos en parella que practiqueu
les habilitats que hem detallat. Si ja voleu començar la vostra reflexió
personal, us formulo aquesta qüestió:
Quin
tipus de parella voleu ser?