miércoles, 24 de noviembre de 2010

EL MALTRACTAMENT MAI COMENÇA PELS COPS....

Sembla senzill, pensar que si el teu home et pega es millor deixar-lo, però des de fora, sempre resulta molt senzill  jutjar aquest fenomen social tan complex com és el de la violència masclista.
El cert és que el maltractament mai comença pels cops, un dia de sobte a la persona que estimes “ja no li agradava com cuinava, com netejava, com em vestia”, referia una pacient de 32 anys, “de sobte tot ho feia malament!”.
Tot comença pel maltractament psicològic, subtil, despectiu i disfressat de aparent normalitat, el maltractador intenta relativitzar cada agressió verbal, cada comentari malintencionat, cada mirada carregada de menyspreu, tot és un “miratge” de la exagerada dona. Qualsevol intent de diàleg és absurd perquè ell justifica el que fa contínuament “t’ho busques”no te portas como una mujer”,es que em provoques” i la hostilitat i la tensió continua fins que la violència esclata…i en aquell moment ELLA JA NO COMPREN RES.
No compren la violència, tracta de recordar-se que ho te controlat i que alguna cosa ha tingut que fer perquè ell la agredeixi...clar, perquè ell l’estima,  de manera que ELLA NO ESTÀ FENT LES COSES BE, perquè ell l’estima, és el seu home, la seva parella.
I encara que hi vegi una mala acció, encara que tingui ganes de deixar-lo de repent apareixen les disculpes, les lamentacions: “estic estressat”, “es que no me haces caso”, “te quiero con locura”, “tu també m’has fet mal” i tot son ESPECTATIVES DE QUE TORNARA A LA NORMALITAT.
Aquest és el famós cicle de la violència, aquest cercle ple de reforços i càstigs, que sempre s’inicien amb tensió i es desencadenen en una etapa dolça “de lluna de mel” en la que TOT SEMBLA POSSIBLE: CANVIARÀ, TORNAREM A ESTAR BÉ, SOM UN EQUIP, EL NECESSITO, M’ESTIMA…
El problema és que el cicle cada cop és més ràpid, cada cop passen més ràpid del RETRET a L’ INSULT o L’AGRESSIÓ FÍSICA, i cada cop les etapes dolces DUREN MENYS.
La por s’accentua, la indefensió creix, les llàgrimes no paren i el cor surt per la boca cada cop que hi ha tensió i aquest cada cop es converteix en un SEMPRE.
Per raó de la meva feina com a psicòloga, he tingut ocasió d’asseure’m davant de dones ben diferents però amb una característica en comú, EL VALOR, de sortir d’aquest cicle, el valor de deixar de ser VICTIMA per ser SUPERVIVENT.
Com us traslladava al inici del article sovint jutgem amb facilitat i quan jutgem ens distanciem i ens lliurem de qualsevol responsabilitat, que ens agradi o no tenim. La tenim perquè vivim en societat, i actes d’aquest tipus son INTOLERABLES.
Per aquesta raó penso que tenim alguna cosa a dir, independentment de la nostra professió, tenim alguna cosa a dir com a homes i dones, un missatge important que transmetre al nostre entorn: PEL DRET A DECIDIR, PEL DRET A VIURE EN PAU, NO A LA VIOLÈNCIA SIGUI DEL TIPUS QUE SIGUI!
 Cristina Vidal

miércoles, 10 de noviembre de 2010

Obertes Inscripcions COACHING PER A DONES

ACTIVITATS 2010

23 i 30 de Novembre i 14 de Desembre 

          Grup COACHING PER A DONES (grup limitat a 12 persones)

         En que consisteix? L’objectiu del grup es desenvolupar el       creixement    personal de les dones en tots els aspectes de la seva vida com a mares, dones    treballadores, etc. I els temes sobre        els que s’aplicarà el coaching estan          estretament relacionats      amb el concepte de felicitat i la pròpia vida de les      dones.
         A cada sessió treballarem en creixement personal. No és obligatori    venir a          totes les sessions però   el       grup serà tancat      fins que finalitzi       l’activitat per preservar la confidencialitat        de          les integrants.

         Les tres primeres sessions són setmanals i tenen una durada de 1 hora i 30   minuts. A partir de Gener nous grups quinzenals!

         1ª SESSIÓ 23 de Novembre de 19,30 a 21 hores. – Autoestima i necessitats        personals
         2ª SESSIÓ 30 de Novembre de 19,30 a 21 hores. –  Autoestima II i Millora les      teves relacions          personals
         3ªSESSIÓ 14 de Desembre de 19.30 a 21 hores   – Autoconsciència i                  Assertivitat

         A càrrec de: Cristina Vidal, Psicòloga i Coach Personal Certificada per ASESCO

      Preu:
                 
                  - Per sessió..................................15€

                               
PROVA-HO ARA, I NO ET PENEDIRÀS!!!




INSCRIPCIONS
Truca al:  
 689 689 741
O escriu-nos un email : psicologiaicoaching@gmail.com
RAMBLA FERRAN, nº 9, 1º C. Concertar cita prèvia.

Concreta si desitges acudi a una sessió o dues sessions
  (donar data concreta) o a les 3 dates.

lunes, 8 de noviembre de 2010

CRISI EMOCIONAL

Es inevitable veure les noticies i no percebre el negativisme, el pessimisme i la extensa desesperança que està “intoxicant” la nostra percepció del mon de forma insidiosa i continua.

Aquesta crisis emocional es conseqüència directa de la “crisis” a la que tots ens hem habituat en el curs de dos anys.

Tants comentaris com “tot està molt malament”, “això es el final” “mai hem estat tant malament” estan transformar-nos en persones sense percepció de  “locus de control” i aquesta es una realitat que hem trobo cada cop que estic davant d’un/a pacient o realitzant una formació a un col·lectiu tant  de persones aturades com de persones en actiu.

Però certament, no controlem res de la nostra vida? Tot està subjecte a la sort i sinó en tenim no en tenim, i ens hi hem de conformar ?

Doncs pels que us identifiqueu en aquestes premisses us recomanaré un llibre molt interessant que s’anomena « La Buena Suerte »  de Álex Rovira i Fernando Trias de Bes, en el que dos amics es retroben desprès d’haver perdut el contacte durant molts anys i a un d’ells les coses li han anat molt bé i a l’altre molt malament.

El llibre ens fa reflexionar sobre el nostre locus de control i ens ajuda a atribuir-nos a nosaltres mateixos els èxits i els fracassos, convertint aquest últim en un aprenentatge. Tu ets la causa de la teva bona sort.

En resum “quien siembra, recoge”, puc plantar una llavor i esperar que creixi indefinidament, sentint-me tremendament frustrada sinó en surt cap flor, o bñé puc plantar 100 llavors i estudiar les raons per les quals no surten flors, ¿que he de millorar?,

SEMPRE hi ha alguna cosa que hem de millorar!

SEMPRE hi ha alguna errada de la que aprendre!

SEMPRE podem canviar la nostra sort amb esforços, creativitat i constància!

I sinó ho veig així i hem considero una víctima absoluta de la aleatorietat dels esdeveniments que hem succeeixen, potser necessito ajuda professional (un psicòleg o un coach) , en funció del malestar que a mi hem provoqui aquesta visió negativa sobre el mon, sobre jo mateix i sobre el futur. Una triada clau que sinó enfoquem de forma correcta ens pot conduir sobre la desesperança i no és pot viure amb desesperança, donat que és totalment incompatible amb el nostre equilibri emocional i la nostra percepció de la felicitat.

Detecta les teves crisis emocional i enfronta-les abans es consolidin en la teva percepció.


Cristina Vidal
Psicòloga i Coach Personal