50 MANERES D’ENTENDRE LES RELACIONS DE PARELLA

Amb la estrena de la pel·lícula de “50 ombres de grey” basada en la trilogia de  E.L. James,  la polèmica sobre els missatges que tant els llibres com la pel·lícula envia a les dones i sobretot la preocupació pel que aquesta transmet a les més joves, ha dividit la xarxa en opinions sobre si la narrativa te contingut masclista o no. Les opinions sobre els missatges que envia és dicotòmica, hi han dos clars bàndols: uns/es defensen que no és masclista i que Anastasia Steele és capaç de dir que no i que per tant és fins i tot una dona apoderada i assertiva, i d’altres que el masclisme, representat pel control, l’aïllament,  el paternalisme i la intolerància hi són presents en tota la història.

Abans d’introduir la meva opinió com a dona i psicòloga vull emmarcar-la totalment en la meva subjectivitat, per tant, podreu estar d’acord o no i cada opinió és tan vàlida com la meva. Tan sòls demano que em llegiu des d’una òptica crítica constructivista i fer-vos pensar. No diré res que no hagin dit ja la resta de terapeutes, periodistes, entitats de dones o joves, ja que igual que tots/es  m’he llegit els llibres i en tinc una opinió, però tractaré de trencar la dualitat i referir que entenc per cert d’una visió i de l’altra.

Per començar confesso que jo aposto per la lectura. Llegir és fantàstic, i penso que l’adjectiu no podria ser més encertat en aquest cas, ja que llegir ens endinsa en una FANTASIA. La LECTURA és per tant una finestra per la que treus el cap, i que et mostra un paisatge diferent que et distraurà, aquesta és la finalitat. No obstant, sinó tenim el nostre esperit crític desenvolupat, per immaduresa i sobretot en aquest cas, sinó identifiquem els nostres propis pensaments màgics (contaminats pel marc social i cultural) podem caure quan hi traiem el cap.

No obstant, penso que la lectura dels llibres va fer una bona labor en “despertar” l’interès per la literatura erotica i aquesta virtut en un llibre, és inqüestionable. Crec que qualsevol llibre que desperti o alimenti el desig sexual de les dones, i de les parelles, tal i com repercuteix la crisis en la libido social actual, és sà.

Però anem a analitzar la historia “d’amor” més enllà de les relacions sexuals que mantenen i la presència del sadomasoquisme i el bondage.  Com a psicòloga he de senyalar que les pràctiques sexuals que el llibre anomena no són parafílies (desviacions sexuals) i són practicades per moltes persones adultes, en elles la dominació és consentida i forma part del joc sexual d’ambdues persones adultes. Evidentment la necessitat de dominació està relacionada amb les inhibicions internes del submís, que s’alliberen quan és l’altre qui exerceix aquest control. Ara bé, ho he simplificat per fer-ho entenedor i perquè no desitjo desviar-me del tema que ens ocupa: la descripció de les relacions romàntiques que mostra E.L. James.

És en aquesta part on hi veig el risc, en com el llibre descriu l’AMOR, no en la possibilitat de que les tendes de bricolatge és col·lapsin de compradors/es de cordes, brides o cinta aïllant per les seves practiques sexuals. Allà cada adult amb les seves lliures eleccions!

El risc està en el que transmetem als joves sobre què és l’AMOR.  Recentment un estudi del CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) ens feia posar el crit al cel, deixant clar que segons l’informe, 1 de cada 3 dones joves considera que és acceptable que la seva parella les CONTROLI. L’estudi posa de manifest aquest poc esperit crític i aquesta acceptació tàcita i insidiosa de conductes masclistes com el domini i el control.

Si, Anastasia Steele diu que no (no obstant, tan sòls recordo una sola ocasió), però la tònica conductual del seu enamorat Cristian Grey, és controlar amb qui es relaciona Anastasia, com ha de vestir, com s’ha d’alimentar, quan ha de fer esport i com s’ha de comportar, i quan no ho fa la castiga, per tant hi hem de sumar la por que sovint descriu que sent la protagonista i la tensió permanent en la que es troba quan intenta intuir quin és l’estat d’ànim de l’hermètic i insalubre Grey. De fet, la infantilitza de tal manera des del paternalisme, que la intel·ligent estudiant amb una prometedora carrera pren decisions que us convido a identificar ja que no referiré per si algú no ha llegit la trilogia. He llegit en algun blog que per molt que des del feminisme és critiqui aquesta relació, això es el que volem les dones: un home poderós i dominant. Evidentment discrepo, per una banda perquè nosaltres, les dones,  també creiem en la autorealització personal (segons Maslow no és una necessitat únicament masculina)  i reitero que penso que a les dones ens encanta ser lliures en parella, i encara que soni antagònic,  això és possible i la nostra experiència com a psicòlogues de Centre PsiCo que realitzem teràpia de parella ho pot ratificar. L’amor és COMUNICACIÓ no inseguretat, és CONFIANÇA no gelosia (de nou relacionada amb la inseguretat) i és LLIBERTAT i RESPECTE per l’altra persona, no CONTROL de l’altre com si fos una propietat en comptes d’una persona amb els seus alts i baixos i les seves necessitats,  i sobretot és IGUALTAT i no SACRIFICI I PATIMENT.

Tot i que em podria estendre més us desitjo fer pensar sobre això darrer: l’amor no és sacrifici ni patiment i com a mostra us recomano un conte de WALTER RISO “La princesa” que ens recorda que, la frase “quien bien te quiere te hará llorar” , de nou forma part de l’absurd marc cultural, ja que qui t’estima, et vol veure feliç ni que aquesta felicitat no sigui al seu costat perquè tu no sents el mateix. L’amor és SÀ, la Obsessió i el Control NO.

Gràcies per dedicar una estona a llegir el nostre blog.

Bona setmana!

Cristina Vidal 

Directora Centre PsiCo Lleida

Sofrologia, canvia la teva vida amb pocs minuts al dia

Actualment, les tècniques de relaxació com el ioga, el mindfullness o la sofrologia s’han posat molt de moda, però no és quelcom nou. La sofrologia potser és la disciplina menys coneguda però té els seus orígens en els anys seixanta. Fou creada pel psiquiatre Alfonso Caycedo, que buscava una alternativa a les teràpies agressives de l’època i va decidir formar-se durant dos anys a l’Orient. Així, la Sofrologia naix del ioga, el budisme i el zen però està totalment adaptada a la mentalitat i cultura occidental.

Etimològicament la paraula Sofrologia prové del grec “sos” (harmonia), “fren” (consciència) i “logos” (estudi), i significa estudi de la consciència en equilibri.

La sofrologia considera l’ésser humà com una unitat biopsicosocial  (unió del cos, la ment i la influència de la societat, del món exterior) i l’ajuda a desenvolupar una consciència serena i positiva en el seu dia a dia mitjançant un entrenament personal basat en tècniques de relaxació i d’activació del cos i de la ment.

La metodologia de la sofrologia consisteix en una sèrie de tècniques de relaxació, exercicis respiratoris, moviments corporals i tècniques d’imaginació. Amb aquestes s’afavoreix la salut psicofísica i el benestar de la persona tot reforçant una quotidianitat serena, la creació d’hàbits positius, el reforç dels recursos propis i valors, així com desenvolupar la capacitat de gestió de l’estrès i de les emocions.

Totes aquestes tècniques proporcionen serenitat i actituds positives davant del passat, el present i el futur del persona. En concret:

• -      Les tècniques orientades al passat: pretenen que es prengui consciència del que s’ha viscut en les diferents etapes de la vida. Rememorant els bons i bells moments del passat i els de benestar, per tal de reforçar l’autoestima i una actitud positiva en el present.
• -          Les tècniques orientades al present: fan ser més conscients de l’ “aquí i l’ara” en el que es viu i ajuden a gaudir dels petits moments de cada dia, a desconnectar de les preocupacions futures o dels pensaments negatius del passat.
• -    Les tècniques orientades al futur: ajuden a anticipar, amb serenitat i optimisme, les situacions difícils de la vida i crear il·lusió davant de moments positius del futur.

La Sofrologia és per tothom i no té contraindicacions, la pot usar gent que pateix malalties però també gent sana que vol optimitzar els seus recursos personals o el seu rendiment. Els principals àmbits d’aplicació són:

• 
  Sofrologia clínica: usada pels professionals de la salut en l’àmbit clínic on és un complement en la teràpia tradicional. És molt útil en trastorns d’ansietat i de l’estat d’ànim i també en aquells pacients que pateixen malalties greus pels quals l’estat d’ànim i l’actitud positiva constitueixen un factor important de la millora del seu estat.
• -       Sofrologia pedagògica: usada pels professionals de l’educació i/o la salut amb els nens i adolescents perquè aquests es coneguin millor, tot desenvolupant les seves capacitats i reforçant així l’autoestima i la seguretat en si mateixos. Alhora, també aprenen tècniques per desenvolupar l’atenció, la concentració i la memòria, facilitant l’aprenentatge. Pels joves són tècniques molt útils per gestionar l’estrès davant dels exàmens.
• -       Sofrologia esportiva: és aplicada tant per atletes de alta competició com per esportistes aficionats que desitgen millorar el seu rendiment o batre marques personals. Campions internacionals com Severiano Ballesteros o Jorge Lorenzo s’han servit de les tècniques de la sofrologia per preparar-se.

El sofròleg adapta les tècniques a cada persona segons els seus recursos i necessitats amb l’objectiu que es puguin aplicar a la vida quotidiana. Les tècniques duren pocs minuts i la pràctica regular d’aquestes és la millor manera d’aprendre la metodologia i que alhora, tingui un impacte en la vida diària de les persones.

Hi ha dues maneres d’aprendre a practicar la sofrologia, de manera individual o grupal. L’àmbit individual es pot treballar com a complement en la teràpia psicològica o bé com a contingut concret. Tanmateix, per les persones que volen aprendre la sofrologia per a potenciar els seus recursos personals és molt interessant l’àmbit grupal. Aquests tenen una temàtica i una temàtica concreta i l’objectiu primordial es aprendre les tècniques bàsiques perquè les persones les incorporin en el seu dia a dia.

Aquest 2015, en breu des del Centre Psico Lleida s’iniciarà el primer grup de sofrologia que tindrà com a objectiu principal el tractament de l’estrès. Més endavant, disposareu d’informació detallada.

Si voleu més informació teniu a la vostra disposició la psicòloga i sofròloga de l’equip, la Sònia Muñoz. Podeu contactar-la al correu electrònic soniamunoz@centrepsico-lleida.es.