jueves, 7 de abril de 2016

Vencer los miedos y Superar las fobias. REALIDAD VIRTUAL, la mejor indicación para el tratamiento de fobias específicas.

Realidad Virtual para el tratamiento de las fóbias en LLeida

En el IV Symposium Internacional 'Avances en Psiquiatría', el presidente de la Sociedad Española de Psiquiatría, se refirió la terapia de exposición mediante realidad virtual como la "mejor indicación" para el tratamiento de fobias muy concretas.

Gutiérrez, J (2002) en su artículo aplicaciones de  la  realidad virtual en Psicología clínica,  historiaba su uso en el tratamiento psicológico en general y en el tratamiento de la ansiedad de ejecución de los estudiantes. A su vez, refería investigaciones sobre las ventajas de su uso en niños diagnosticados de autismo, en el tratamiento de trastornos alimentarios en concreto centrando el uso de la realidad virtual en corregir las alteraciones del  esquema corporal y en acrofobia. Pero sin duda el área de mayor desarrollo de las aplicaciones de la realidad virtual  es el de las fobias.

Aunque una de las aplicaciones de la realidad virtual más popular es la fobia a volar, se ha demostrado su eficacia en otras fobias específicas (animales, agujas, alturas, etc.) e incluso en trastornos de la ansiedad tan prevalentes como la Agorafobia y la Fobia Social o incluso el frecuente miedo a hablar en público. 

Hoy después de más de 20 años de estudios controlados, que han demostrado la efectividad de la Realidad Virtual para el tratamiento de trastornos de ansiedad, consiguiendo mejores resultados que con las terapias clásicas basadas en imaginaciones, la REALIDAD VIRTUAL es considerada por los investigadores como una de las mejores terapias a pacientes con trastornos ansiedad.  

Es nuestro deseo como equipo interdisciplinar reciclar  nuestros conocimientos formándonos, para acercar las personas (adultos y niños/as)  que acuden a nosotros,  a terapias eficaces y innovadoras que garanticen la remisión del síntoma y la mejora.

Centre PsiCo Lleida es un centro asistencial con reconocimiento sanitario formado por un equipo interdisciplinar y especializado (Psicología, Psiquiatría y Logopedia) cuyo objetivo es la recuperación del bienestar biopsicosocial de las personas (adultos y niños/as) que acuden a nosotros.

Dado que disponemos de un amplio recorrido en el tratamiento de los trastornos de ansiedad (TAS, DSM-V) y de las fobias específicas, de la mano de PSIOUS, pioneros en realidad virtual y después de valorar como equipo interdisciplinario la eficacia y las posibilidades que ofrece la Realidad Virtual,  ofrecemos esta opción a los/las pacientes que consideremos que pueden beneficiarse y desean acceder a esta revolucionaria terapia.  

Por lo tanto, somos el primer centro de Lleida,   i hasta el momento el único, que ofrece tratamiento con Realidad Virtual. 

------------------------------------------------
Enlaces recientes sobre realidad virtual en Cataluña:
29 març 2016 - "Valor afegit": la realitat virtual ens pot canviar la forma de viure.
29 març 2016 - "Valor afegit":  Com reaccionem davant d'una situació extrema? O davant d'una decisió de compra? Podem superar una fòbia?

domingo, 13 de marzo de 2016

Necessites un/a Logopeda? Un/a psicòloga? Un/a psiquiatra? La millor resposta assistencial l’ofereix un EQUIP INTERDISCIPLINARI.

Cristina Vidal, Directora

Posem-nos en el cas, que necessiteu un/a logopeda o un/a psiquiatra o un/a psicòleg/oga  QUE ÉS MILLOR, acudir a un equip Interdisciplinari o a un equip especialitzat?  Resposta, no renunciïs a res, les dues opcions poden conviure.  Però com?

Avui desitgem compartir amb vosaltres la resposta, i explicar-vos que significa una atenció en el marc d’un equip interdisciplinari, i per què aquesta OPCIÓ, és en TOTS els casos,  la MILLOR OPCIÓ.

Interdisciplinari vol dir,  que és un servei que es realitza mitjançant la cooperació de diverses disciplines i Especialitzat  significa limitar allò a un US DETERMINAT,  centrar-nos en una branca determinada per oferir aquest servei.

Pensem-hi, TOTS els  Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) que atenen infants de 0 a 6 anys, disposen d'un equip interdisciplinari i especialitzat. Aquest abordatge es deu a la importància d'oferir una altenció integral JA des de l'inici del desenvolupament cognitiu, conductual i emocional dels infants. 

Perquè no recorrem a  aquesta assistència interdisciplinària amb posterioritat? Perquè segmentem abordant tan sòls la demanda des d’una disciplinA renunciant a les avantatges que ens genera disposar i posar-nos en mans d’un centre que ens garantitzi un abordatge interdisciplinari,  i per tant,  una atenció integral?

Posant un exemple de demanda de logopèdia es tractaria de no centrar-nos tan sòls en el símptoma: com ara que l’infant no parla correctament. Sense tenir present aquest impacte i la avantatja que suposa per la logopeda formar part d’un equip interdisciplinari a l’hora de realitzar una Avaluació global de la problemàtica.

A Centre Integral PsiCo Lleida, quan vam incorporar la Unitat de Logopèdia, teníem clar l’impacte del desenvolupament del llenguatge sobre el desenvolupament psicosocial i emocional dels mes petits,  disposem a més,  d’un bagatge que clarament ens mostra que per respondre a les demandes que ens realitzen els  pares i les mares, necessitem  seguir treballant per una  AVALUACIO GLOBAL DE LA PROBLEMÁTICA DEL INFANT (diagnòstic). Això vol dir una avaluació que contempli TOTS ELS ASPECTES QUE IMPACTEN EN EL DESENVOLUPAMENT  I EL CREIXEMENT DELS INFANTS I DE LES PERSONES.

Concloem, la millor resposta assistencial és la que t’ofereixi un EQUIP INTERDISCIPLINARI que garantirà una atenció integral, independentment de l’àrea que demanis PSICOLOGIA, LOGOPÈDIA I PSIQUIATRIA. Es recomanable aquesta elecció per la globalitat que avarca i la garantia d’un abordatge integral.

Donat el meu recorregut, com a psicòloga, que ha tingut la sort de treballar amb equips interdisciplinaris,  tenia clar quina és la millor opció tant per infant com l’adult quan vaig iniciar aquest projecte, independentment que requereixi una atenció psicològica, psiquiàtrica o logopèdia. La millor opció és NO SEGMENTAR, i recórrer a un centre que ofereixi la interdisciplinarietat, que compti amb totes aquestes disciplines, perquè s’abordi amb celeritat totes les necessitats  educatives, clíniques o socials que esdevinguin. 

Nosaltres seguirem treballant des de aquesta vessant interdisciplinari, fent el que més ens agrada,  treballar pel benestar psicobiosocial de les persones i atendre tots els aspectes que impactin en el nostre desenvolupament i creixement personal, garantint professionalitat, honestedat i confidencialitat.

Finalment per il·lustrar l’enriquiment que suposa l’abordatge interdisciplinari, la cooperació entre disciplines, utilitzaré  la següent cita de  Stephen Covey  “Las fortalezas están en nuestras diferencias, no en nuestras similitudes”


Un equip interdisciplinari, com el de Centre Integral PsiCo Lleida, et garantirà la cooperació de diverses disciplines i la atenció centrada en la necessitat detectada. Amb nosaltres no renuncies a res.



jueves, 11 de febrero de 2016

PUC MILLORAR LA COMUNICACIÓ AMB LA MEVA PARELLA?

Cristina Guiu, Psicòloga amb reconeixement sanitari
especialista en Teràpia d'Adults i Parella

Quan parlem de relació de parella hem de tenir present que totes les parelles tenen problemes de relació, és a dir, totes han patit alguna crisi, l’estan patint o la patiran. El més important és que la parella ha de comprendre que cal afrontar aquestes crisis, les quals són oportunitats per aprendre i créixer plegats. Com podeu observar, serà important canviar la nostra visió d’aquestes crisis, essent necessari que les aprenguem a veure com a oportunitats de creixement.

Com a professional que realitza teràpia de parella, en molts casos acudeixen a consulta parelles que pensen que el seu matrimoni ha fracassat, que serà difícil que puguin tornar a confiar l’un amb l’altre. Després de sessions de teràpia, aprenen que el que no ha funcionat és la manera que tenen de comunicar-se. Aquesta percepció de la parella com un fracàs no és certa; el que succeeix és que cada un d’ells té dificultats per observar i, per tant, de reconèixer el que l’altre està fent per ell. Cada un dels membres de la parella observa la situació des de la seva subjectivitat. També cal tenir present que, en molts moments, expressem l’amor a la nostra parella de la manera que nosaltres ens sentim estimats. 

Un exemple podria ser una persona que se sent estimada per la seva parella quan aquesta li realitza elogis, utilitza paraules afectuoses, mostra verbalment la seva aprovació, etc.; i així actua amb la seva parella perquè aquesta senti el seu amor. Si els dos comparteixen el mateix estil de comunicació, aniran per bon camí, però en ocasions l’altre se sent estimat d’una altra manera, com podria ser mitjançant el contacte físic: les abraçades, les carícies, un petó, etc. En aquest punt estem caient en un error, és a dir, estem gastant les nostres energies mostrant afecte d’una manera que no arriba a la nostra parella; per tant, cal conèixer quin és l’estil de comunicació què té la nostra parella perquè se senti bé i perquè nosaltres ens sentim també presents, visibles, estimats, compresos, escoltats, etc. per l’altre. Si apreciem com ell o ella se sent estimat/da, serem més efectius i la relació que compartirem ens aportarà un millor benestar.

La comunicació interpersonal és el factor central que contribueix a una relació satisfactòria, el que manté una millor intimitat de la relació. És també la comunicació més difícil perquè és emocional, té memòria i l’espai genera més hipersensibilitat. Les parelles que mantenen una relació funcional i saludable són les que presenten un estil de comunicació assertiu. En la comunicació assertiva, ambdós són adults que s’expressen en igualtat de condicions i practicant valors. Per a les persones assertives és prioritari arribar a acords i no pas a guanyar. Aquest estil aporta satisfacció i és una comunicació constructiva. En aquest model parlem d’autoestima sana i de parelles funcionals.

Aquest estil del qual parlem comprèn les competències següents:

-     Escolta activa: es tracta de l’habilitat d'escoltar no només el que la persona està expressant directament, sinó també els sentiments, idees o pensaments subjacents. No només és posar l’orella, sinó que és fer saber a l’altre que és escoltat i que se l’entén.
Per exemple:
Evitar el judici i la crítica, fer gestos i comentaris afirmatius (“si”, “ja”...), repetir alguna cosa que hagi dit l’altre, fer referències a detalls que recordem (“m’estàs dient què...”, “recordo que em vas dir que ella anava amb la seva germana quan...”), mirar a qui parla, evitar donar consell, però si creiem tenir una idea molt bona preguntar a l’altre si vol escoltar-la (“t’agradaria escoltar la meva opinió sobre aquest tema?”), incloure alguna emoció a allò que ens acaba d’explicar (“Llavors, et vas sentir trista/contenta/enrabiada quan va passar allò?”), etc.

-      Expressió de sentiments: saber expressar sentiments ens indica que reconeixem quan ens sentim feliços i quan no. És tan important saber expressar sentiments positius com negatius. I és bàsic ser capaços d’expressar agraïment a la nostra parella.
Per exemple:
expressió de sentiments positius: “Estic molt content que avui hagis pogut arribar abans a casa”, “Que guapa que estàs amb aquest vestit”, “Joan, m’agradaria que em fessis una abraçada perquè avui he tingut un dia dur a la feina”, “Avui el sopar estava molt bo”, “Gràcies”, “T’estimo”, etc.
Expressió de sentiments negatius: cal que especifiquem la conducta de l’altre que ens ha provocat ràbia, frustració, etc. (“Quan tu ...”). Expressar com ens sentim quan l’altre té un determinat comportament (“... jo em sento...”). Demanar a l’altre que contribueixi a millorar la situació i els sentiments amb un canvi (“... m’agradaria que...”), demanar suggeriments (“... què podríem fer?”), etc.

-    Empatia: és l’habilitat de reconèixer les emocions de la nostra parella, comprendre-les i mostrar interès per ell o ella.
Per exemple:
És important que acceptem la nostra part de responsabilitat i que empatitzem ( “... tal vegada jo ... comprenc que tu ...”, “puc entendre el que estàs sentint ...”, “sé que estàs preocupat per ...”, “entenc que estàs passant per un moment complicat...”, etc.).

Tenim clares quines són les competències clau que ens poden ajudar a mantenir una bona comunicació; per tant, la bona notícia és que la resposta a la pregunta que hem formulat com a títol d’aquest article és que SÍ. Tots i totes podem millorar la comunicació amb la nostra parella si estem motivats i motivades a fer-ho. I ja sabem que aquesta millora ens conduirà a gaudir d’un millor benestar en diferents àrees de la nostra relació de parella.
Animem aquelles parelles que voleu millorar la manera que teniu de comunicar-vos en parella que practiqueu les habilitats que hem detallat. Si ja voleu començar la vostra reflexió personal, us formulo aquesta qüestió:


Quin tipus de parella voleu ser?





jueves, 14 de enero de 2016

Rehabilitació de la VEU: Quan cal acudir a un/a LOGOPEDA de la VEU?


QUÈ ES LA LOGOPÈDIA?

La logopèdia s'ocupa del diagnòstic, prevenció i tractament de les alteracions de la comunicació humana, tant en comprensió com en expressió, oral i escrit, la rehabilitació de la veu, així com la reeducació miofuncional de les estructures orofaríngies.


QUÈ ES UN/A LOGOPEDA DE VEU?

És el/la professional que, després d'un recorregut formatiu, adquireix les competències necessàries per a ocupar-se de la prevenció, l'avaluació i el tractament rehabilitador de les patologies relacionades amb la veu.



COM TREBALLEM ELS/LES  LOGOPEDES DE VEU?

El/la logopeda de veu, després de realitzar una avaluació vocal mitjançant un protocol adequat, reconeixerà la situació - problema i plantejarà una sèrie d'objectius en el marc d'una teràpia.


Amb el consens del pacient s'iniciarà així un tractament rehabilitador destinat a reduir la disfonia a través d'un "canvi guiat". S'eliminaran comportaments vocals, respiratoris i/o corporals nocius i es modelaran uns nous de sans, mitjançant l'aprenentatge d'una tècnica vocal adequada (postura, respiració, relaxació, impostació vocal, ressonància, articulació i modelació). Tot fins la seva complerta normalització, automatització i generalització.

El tractament dels problemes de la veu ha de comprendre múltiples aspectes en funció de cada cas, i ha d’abastar els diferents contextos que envolten al pacient. L'enfocament serà multidisciplinari, sempre que sigui possible , havent d'existir una bona coordinació entre el diagnòstic de l' ORL , el del logopeda i l'enfocament terapèutic.


QUAN CAL ANAR A UN /A LOGOPEDA DE VEU ?

La nostra veu expressa el nostre ésser i quan falta o "li costa sortir" és sempre un motiu de fatiga. El problema vocal pot sorgir per circumstàncies diverses: des d'un mal ús de la veu fins a arribar a l'extirpació parcial o total de la laringe per malalties tumorals, passant per episodis aguts d’inflamació. En general, són diverses les causes que provoquen anomalies en la veu, tant en nens com en adults o en professionals de la veu, i aquestes s’han d’identificar quan la disfonia s’instaura.

Hauríem d'anar a un logopeda de veu quan apareixen una sèrie de símptomes vocals, indicatius de patologia vocal:

• Freqüentment se sent la necessitat de "aclarir-se la gola".

• La veu, durant un període prolongat, és ronca i disfònica, i fins i tot desapareix.

• No s'aconsegueix tenir una veu clara, es trenca, i se sent "cansament vocal" al final de la jornada, o sentim que la veu no rendeix.

• Després d'un temps de fonació apareix dolors al coll o sensació d'opressió toràcica, fins i tot processos inflamatoris laringis.

• Mentre es parla se sent la necessitat de tossir.


QUINS SÓN ELS TRASTORNS DE VEU MÉS COMUNS ?

  • Disfonies funcionals infantils i en l'adult : per un mal ús o abús de la veu.
  • Disfonies per lesions cordals orgàniques com nòduls, pòlips, edemes, traumatismes , tumors , laringitis, paràlisi recurrencials , etc. Es localitzen freqüentment en persones amb una intensa activitat vocal,  com a mestres, professors, advocats, periodistes, teleoperadors... Una altra possible causa d'aquestes lesions és l'abús vocal freqüent en persones socialment actives, agressives o en nens "que criden sempre", fins i tot en adults hiperactius que sovint parlen a un elevat volum .
  • Laringuectomitzats : intervinguts per càncer de laringe .
  • Trastorns neurològics: malaltia de Parkinson, Alzheimer, traumatismes cranioencefàlics ...
  • Trastorns de veu en gent gran: presbifonia .

Elena Martínez Castro
Responsable Unitat de Logopedia
Centre PsiCo Lleida

lunes, 9 de noviembre de 2015

3 SENYALS QUE ENS INDIQUEN QUAN UN/A ADOLESCENT NECESSITA SUPORT PSICOLÒGIC PROFESSIONAL

L’adolescència és una etapa de transformació i de transició, en la qual els canvis són l’autèntic protagonista d’aquest moment del cicle vital que s’inicia amb la pubertat  (12-13 anys) i acaba amb l’entrada de l'etapa adulta (17-18 anys).

L’adolescent es descobreix, inicia el seu procès d'individualització i sociabilització, experimenta incertesa, reorganitza les vivències acumulades i construeix la seva nova identitat, per tant, més enllà dels canvis maduratius físics, es produeixen importants canvis psicològics i el context social agafa molt pes.

Els iguals, el grup de referència són, de sobte,  on escullen expressar els seus afectes. La vinculació amb els pares i les mares canvia, i entren en joc les confidències.
De sobte, ens trobem amb un/a noi/a que te més interès en mantenir la seva privacitat i el seu espai que de comunicar-se amb nosaltres o abraçar-nos.

I la realitat, és que sovint és complicat discriminar quins canvis són més propis del curs evolutiu de l'adolescent, o si realment li convindria anar al/la psicòleg/ga per rebre un suport emocional puntual o continuat.

Us traslladem 3 senyals que ens poden indicar que l’adolescent necessita ajuda, i  també des del nostre recorregut a Centre PsiCo Lleida, els 5 dels motius de consulta més recurrents.

Els 3 senyals de que possiblement necessiti ajuda, formarien 3 grans grups:

·         1) Expressa patiment o bé observes canvis d’humor
ü  Expressa que "no està bé" (es sent trist, o cansat, que no te ganes de res, etc.)
ü  Observes que plora sovint o està irritable
ü  Verbalitza malestar físic constantment

·         2) Canvis en el comportament i les costums
ü  No desitja compartir temps amb les seves amistats o observes aïllament social
ü  Ha canviat també en relació a la família, preferint constantment la solitud
üObserves que habitualment diu que no te gana, i altres activitats que realitzava ja no són del seu interès 

·        3)  Repercussions en l’àrea acadèmica
ü  Disminueix el rendiment acadèmic

Per altra banda, des de la nostra experiència a l’àrea psicològica infantojuvenil de Centre PsiCo Lleida,  els motius de consulta que ens trobem solen poder agrupar-se en 5 grups:
  • 1)    Problemes d'autoestima i/o  relacionals (baixa autoestima, patiment per una ruptura afectiva amb un/a amic/ga o parella, etc.)
  • 2)      Trastorns afectius (depressió) o d’ansietat
  • 3)      Trastorns Alimentaris (Anorèxia i Bulimia)
  • 4)      Relacions abusives: en l’àmbit de la parella, a l’escola, o en l'etapa de l'infància (ABI, Abús sexual infantil, etc)
  • 5)      Addiccions a les noves tecnologies o altres diagnòstics (TDAH, Transtorns de personalitat, etc)


I COM HO FEM PER TAL QUÈ ACCEPTI ANAR AL/LA PSICÒLEG/OGA?  

Normalitza el fet d’anar al/la  psicòleg, recorda-li que la funció de la psicologia és preservar el nostre benestar emocional. Trasllada-li que sovint ens podem veure desbordats per determinades situacions, que no escollim o que no es desenvolupen com desitgem,  i poder parlar amb un/a professional extern que ens ajudi a assolir estratègies personals d’afrontament sempre és positiu. Moltes persones acudeixen a un/a psicòleg/oga al llarg de la seva vida.

Serà important que entengui que l’espai amb el/la psicòleg/a serà confidencial i que podrà fer l’ús de l’espai que desitgi, que l’objectiu de l’espai és que ell/a pugui expressar les seves emocions i recuperar-se en relació al que li produeix angoixa o li genera patiment.

En resum, transmet un missatge positiu de canvi associat a l’ajuda del/la psicòleg/oga. Repta’l/-la a que ho provi, i valori amb el/la seu/va psicòleg/oga referent com es va sentint al llarg de les sessions, doncs ell/a és el/la protagonista de la seva millora i la seva voluntad de canvi és important.

La resta deixa-ho en mans del NOSTRE EQUIP DE PROFESSIONALS DE LA PSICOLOGIA, comptem amb psicòlogues ESPECIALITZADES EN ADOLESCENTS, amb reconeixement sanitari del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. El nostre equip disposa de formació complementària en PNL i en coaching personal, tècniques que fomenten l'autonomia dels/les més joves.

Recorda que ens pots consultar per correu electrònic info@centrepsico-lleida.es o per telèfon al 973 04 93 99 sense cap compromís. Pregunta pels nostres preus  i horaris.



lunes, 30 de marzo de 2015

¿Psiquiatra o Psicòleg/oga? Diferències i sinèrgies imprescindibles per l’atenció especialitzada en salut mental.

  «La salud es un estado de completo bienestar físico, mental y social, y no solamente la ausencia de afecciones o enfermedades». Organització Mundial de la Salut (OMS)

A Centre Integral PsiCo, entenem que no podem separar la ment de cos ni el cos del context o del mitjà, els tres elements són clau per a la recuperació i el tractament de la major part de problemes psicològics que ens porten a consultar a un/a professional, i per aquesta raó treballem des d'aquest model BIOPSICOSOCIAL.

El Model Bio-psico-social és un enfocament que refereix que el factor biològic, el psicològic (pensaments, emocions i conductes) i els factors socials, exerceixen un paper significatiu en el benestar de les persones.

La salut s'entén millor en termes d'una combinació de factors biològics, psicològics i socials i per a això comptem en el nostre equip de psicologia amb la Dra. Ester Idini i la Dra. Elia Schelover, Metgesses Especialistes en Psiquiatria amb orientació psicoanalítica i capacitat d'escolta empàtica.

No obstant, comprenem que a vegades no es coneixen les diferències entre ambdues professions i la necessitat de que ambdós estableixin sinèrgies i realitzin una atenció interdisciplinària i cooperativa. I amb aquesta finalitat us traslladem dues línies simplificades, sobre les diferències  de les dues disciplines.

Qui és qui?


El/la psicòleg/oga és un/a professional Llicenciat/da en psicologia, que compta amb experiència clínica i formació complementaria amb reconeixement sanitari.  L’objectiu de la psicologia és conèixer el comportament humà per prevenir, conèixer el diagnòstic i tractar problemes de caire emocional, cognitiu o conductual en les àrees clíniques, organitzacionals i educatives. La psicologia sanitària i/o clínica és aquella que s’ocupa de l’àrea de la Salut Mental d’adults, adolescents o infants, i és imprescindible la formació especialitzada del/la professional.  Els/les psicòlogues no poden prescriure mediació al pacient, no obstant, han de disposar de coneixements farmacològics.

Totes les psicòlogues de l’equip de Centre PsiCo Lleida compten amb el reconeixement sanitari del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

El/la Psiquiatra és un/a metge/ssa,  que s’ha especialitzat en psiquiatria, i s’ocupa de diagnosticar, basant-se en criteris diagnòstics mèdics,  i tractar malalties o trastorns emocionals que requereixen prescripció mèdica per valorar tractament farmacològic. Per tant els/les psiquiatres com a metges/es especialitzats/des ofereixen un diagnòstic fidedigne, i poden prescriure el tractament farmacològic així com realitzar el seguiment pertinent.   

El camp de la psiquiatria és molt ampli i contempla totes les àrees de la vida de la persona que hi acudeix que poden incidir en la seva Salut Mental.

Les psiquiatres del nostre centre són d’orientació psicoanalista, disposen d’un àmpli bagatge en la sanitat publica i contribueixen en la docència i la investigació, així com la seva participació en salut mental.

Quan acudir a un o  l’altre?

Els trastorns emocionals poden afectar totes les àrees de la vida de la persona ( familiar, social, laboral, etc.) perjudicant el funcionament de la persona en la seva vida quotidiana.

Això es deu a que els trastorns poden estar produïts per la combinació poc coneguda de determinants biològics, psicològics i socials. La tasca de l’equip de psicòlogues i de psiquiatres és identificar les diferents fonts i manifestacions del trastorn / malestar emocional de la persona que acudeix al Centre.

En alguns casos el malestar emocional o trastorn, respon al tractament de la psicòloga clínica i no necessita tractament farmacològic. Us posarem un exemple simplificant,  per tal que sigui entenedor, no obstant anticipem que és en funció de cada cas. Un exemple seria un cas d’estrès, en el que la persona acudeixi al centre donat que es troba desbordat a nivell laboral i respongui al tractament, a les pautes d’autoregulació emocional, i al maneig de tècniques de gestió del temps, etc.; En aquest cas concret, no seria necessària la derivació a psiquiatria.

En altres és necessari que una metgessa especialitzada en psiquiatria de l’equip, valori necessitat de tractament farmacològic i fins i tot que realitzi un primer diagnòstic. Un altre exemple que donem, també simplificant, per tal de fer-ho més entenedor, seria un cas de trastorns d’ansietat amb atac de pànic, en el que el nivell d’ansietat de la persona impossibilita el seu funcionament quotidià i per tant afecta la seva qualitat de vida.  

Per altra banda hi ha casos en els que existeix comorbilitat, és a dir, hi ha presència d’un o més trastorns emocionals (o malalties) o bé conviuen els efectes de trastorns o malalties addicionals. En aquests casos, sovint és necessària la valoració de l’equip especialitzat en psiquiatria.

Les doctores Ester Idini i Elia Schelover tenen una orientació psicodinàmica que ofereix als pacients una escolta que s’adapta a la individualitat de cada persona i impedeix que la intervenció de la medicina es centri tan sòls en el model biologista, fent possible una atenció des d’un model biopsicosocial.

Per altra banda l’equip de psiquiatria te un estil comunicatiu pedagògic i pacient en les seves intervencions, que permet que el pacient pugui conèixer i disposar, quan es valora necessari el tractament farmacològic, de tota la informació que cregui necessària per la seva tranquil·litat.

L’Imaginari col·lectiu situa la psiquiatria de forma exclusiva en la farmacologia, i davant la negativa de medicar-se sovint no demanen ajuda al professional mèdic, però l’equip de psiquiatria de Centre psico Lleida enriqueix aquesta rama de la medicina que s’ocupa de la Salut mental, aportant el seu bagatge i la seva capacitat d’escolta, així com altres competències personals imprescindibles per la medicina (empatia, escolta activa, pedagogia comunicativa, etc.).

Cal perdre la por a demanar ajuda a una metgessa especialitzada en psiquiatria quan es tracta del nostre benestar emocional i psicològic.

I si encara continues dubtant sobre a quin professional adreçar-te,  no pateixis!
Quan ens truquis planteja’ns els teus dubtes i la mateixa directora clínica o bé una psicòloga clínica de l’equip t’assessorarà.


Psicologia-Psiquiatria: Sinèrgies imprescindibles a Centre PsiCo Lleida

La filosofia de treball del nostre equip valora especialment l’atenció interdisciplinària en l’àmbit de la salut mental.  La cooperació entre l’equip de psicòlogues i de psiquiatres del centre és imprescindible donat el gran ventall de casuístiques personals que atenem i per facilitar una atenció psicoterapeuta òptima  des d’un model bio-psico-social d’una manera responsable.

Aquestes sinèrgies a Centre PsiCo Lleida es produeixen en dues modalitats: atencional i la transmissió del coneixement.

Des de l’atencional quan des d’un àmbit a l’altre es valora la conveniència de que la persona que acudeix al centre sigui en àdhuc atesa per una metgessa o a la inversa, aquesta derivació interna  sempre és realitza amb l’acord del pacient i l’acompanyament terapèutic necessari.

Des de la modalitat de transmissió del coneixement, sempre tenint en compte la sense la LOPDCP, des de l’àrea de psicologia podem rebre la supervisió mèdica d’un cas en el marc de les reunions d’equip o bé directament amb una de les referents del quadre de psiquiatria. Per exemple, la Dra. Idini si es un cas de TCA com a metge referent o la Dra. Schelover.   Per altra banda, l’equip realitza formacions clíniques internes en el que participen les dues disciplines i liderades per les mateixes metgesses especialitzades en psiquiatria, reconeixent el valor de comptar amb el bagatge i el coneixement que la branca mèdica aporta a la psicoteràpia.

En síntesis, l’equip interdisciplinari del Centre garantitza que el teu benestar emocional està en bones mans. La teva Salut Mental és important.
Dra. Ester Idini i Dra. Elia Schelover