Vencer los miedos y Superar las fobias. REALIDAD VIRTUAL, la mejor indicación para el tratamiento de fobias específicas.

En el IV Symposium Internacional 'Avances en Psiquiatría', el presidente de la Sociedad Española de Psiquiatría, se refirió la terapia de exposición mediante realidad virtual como la "mejor indicación" para el tratamiento de fobias muy concretas.

Gutiérrez, J (2002) en su artículo aplicaciones de  la  realidad virtual en Psicología clínica,  historiaba su uso en el tratamiento psicológico en general y en el tratamiento de la ansiedad de ejecución de los estudiantes. A su vez, refería investigaciones sobre las ventajas de su uso en niños diagnosticados de autismo, en el tratamiento de trastornos alimentarios en concreto centrando el uso de la realidad virtual en corregir las alteraciones del  esquema corporal y en acrofobia. Pero sin duda el área de mayor desarrollo de las aplicaciones de la realidad virtual  es el de las fobias.

Aunque una de las aplicaciones de la realidad virtual más popular es la fobia a volar, se ha demostrado su eficacia en otras fobias específicas (animales, agujas, alturas, etc.) e incluso en trastornos de la ansiedad tan prevalentes como la Agorafobia y la Fobia Social o incluso el frecuente miedo a hablar en público. 

Hoy después de más de 20 años de estudios controlados, que han demostrado la efectividad de la Realidad Virtual para el tratamiento de trastornos de ansiedad, consiguiendo mejores resultados que con las terapias clásicas basadas en imaginaciones, la REALIDAD VIRTUAL es considerada por los investigadores como una de las mejores terapias a pacientes con trastornos ansiedad.  

Es nuestro deseo como equipo interdisciplinar reciclar  nuestros conocimientos formándonos, para acercar las personas (adultos y niños/as)  que acuden a nosotros,  a terapias eficaces y innovadoras que garanticen la remisión del síntoma y la mejora.

Centre PsiCo Lleida es un centro asistencial con reconocimiento sanitario formado por un equipo interdisciplinar y especializado (Psicología, Psiquiatría y Logopedia) cuyo objetivo es la recuperación del bienestar biopsicosocial de las personas (adultos y niños/as) que acuden a nosotros.

Dado que disponemos de un amplio recorrido en el tratamiento de los trastornos de ansiedad (TAS, DSM-V) y de las fobias específicas, de la mano de PSIOUS, pioneros en realidad virtual y después de valorar como equipo interdisciplinario la eficacia y las posibilidades que ofrece la Realidad Virtual,  ofrecemos esta opción a los/las pacientes que consideremos que pueden beneficiarse y desean acceder a esta revolucionaria terapia.  

Por lo tanto, somos el primer centro de Lleida,   i hasta el momento el único, que ofrece tratamiento con Realidad Virtual. 

------------------------------------------------

Enlaces recientes sobre realidad virtual en Cataluña:

29 març 2016 - "Valor afegit": la realitat virtual ens pot canviar la forma de viure.

29 març 2016 - "Valor afegit":  Com reaccionem davant d'una situació extrema? O davant d'una decisió de compra? Podem superar una fòbia?

Necessites un/a Logopeda? Un/a psicòloga? Un/a psiquiatra? La millor resposta assistencial l’ofereix un EQUIP INTERDISCIPLINARI.

Cristina Vidal, Directora

Posem-nos en el cas, que necessiteu un/a logopeda o un/a psiquiatra o un/a psicòleg/oga  QUE ÉS MILLOR, acudir a un equip Interdisciplinari o a un equip especialitzat?  Resposta, no renunciïs a res, les dues opcions poden conviure.  Però com?

Avui desitgem compartir amb vosaltres la resposta, i explicar-vos que significa una atenció en el marc d’un equip interdisciplinari, i per què aquesta OPCIÓ, és en TOTS els casos,  la MILLOR OPCIÓ.

Interdisciplinari vol dir,  que és un servei que es realitza mitjançant la cooperació de diverses disciplines i Especialitzat  significa limitar allò a un US DETERMINAT,  centrar-nos en una branca determinada per oferir aquest servei.

Pensem-hi, TOTS els  Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) que atenen infants de 0 a 6 anys, disposen d'un equip interdisciplinari i especialitzat. Aquest abordatge es deu a la importància d'oferir una altenció integral JA des de l'inici del desenvolupament cognitiu, conductual i emocional dels infants. 

Perquè no recorrem a  aquesta assistència interdisciplinària amb posterioritat? Perquè segmentem abordant tan sòls la demanda des d’una disciplinA renunciant a les avantatges que ens genera disposar i posar-nos en mans d’un centre que ens garantitzi un abordatge interdisciplinari,  i per tant,  una atenció integral?

Posant un exemple de demanda de logopèdia es tractaria de no centrar-nos tan sòls en el símptoma: com ara que l’infant no parla correctament. Sense tenir present aquest impacte i la avantatja que suposa per la logopeda formar part d’un equip interdisciplinari a l’hora de realitzar una Avaluació global de la problemàtica.

A Centre Integral PsiCo Lleida, quan vam incorporar la Unitat de Logopèdia, teníem clar l’impacte del desenvolupament del llenguatge sobre el desenvolupament psicosocial i emocional dels mes petits,  disposem a més,  d’un bagatge que clarament ens mostra que per respondre a les demandes que ens realitzen els  pares i les mares, necessitem  seguir treballant per una  AVALUACIO GLOBAL DE LA PROBLEMÁTICA DEL INFANT (diagnòstic). Això vol dir una avaluació que contempli TOTS ELS ASPECTES QUE IMPACTEN EN EL DESENVOLUPAMENT  I EL CREIXEMENT DELS INFANTS I DE LES PERSONES.

Concloem, la millor resposta assistencial és la que t’ofereixi un EQUIP INTERDISCIPLINARI que garantirà una atenció integral, independentment de l’àrea que demanis PSICOLOGIA, LOGOPÈDIA I PSIQUIATRIA. Es recomanable aquesta elecció per la globalitat que avarca i la garantia d’un abordatge integral.

Donat el meu recorregut, com a psicòloga, que ha tingut la sort de treballar amb equips interdisciplinaris,  tenia clar quina és la millor opció tant per infant com l’adult quan vaig iniciar aquest projecte, independentment que requereixi una atenció psicològica, psiquiàtrica o logopèdia. La millor opció és NO SEGMENTAR, i recórrer a un centre que ofereixi la interdisciplinarietat, que compti amb totes aquestes disciplines, perquè s’abordi amb celeritat totes les necessitats  educatives, clíniques o socials que esdevinguin. 

Nosaltres seguirem treballant des de aquesta vessant interdisciplinari, fent el que més ens agrada,  treballar pel benestar psicobiosocial de les persones i atendre tots els aspectes que impactin en el nostre desenvolupament i creixement personal, garantint professionalitat, honestedat i confidencialitat.

Finalment per il·lustrar l’enriquiment que suposa l’abordatge interdisciplinari, la cooperació entre disciplines, utilitzaré  la següent cita de  Stephen Covey  “Las fortalezas están en nuestras diferencias, no en nuestras similitudes”

Un equip interdisciplinari, com el de Centre Integral PsiCo Lleida, et garantirà la cooperació de diverses disciplines i la atenció centrada en la necessitat detectada. Amb nosaltres no renuncies a res.

PUC MILLORAR LA COMUNICACIÓ AMB LA MEVA PARELLA?

Cristina Guiu, Psicòloga amb reconeixement sanitari
especialista en Teràpia d'Adults i Parella

Quan parlem de relació de parella hem de tenir present que totes les parelles tenen problemes de relació, és a dir, totes han patit alguna crisi, l’estan patint o la patiran. El més important és que la parella ha de comprendre que cal afrontar aquestes crisis, les quals són oportunitats per aprendre i créixer plegats. Com podeu observar, serà important canviar la nostra visió d’aquestes crisis, essent necessari que les aprenguem a veure com a oportunitats de creixement.

Com a professional que realitza teràpia de parella, en molts casos acudeixen a consulta parelles que pensen que el seu matrimoni ha fracassat, que serà difícil que puguin tornar a confiar l’un amb l’altre. Després de sessions de teràpia, aprenen que el que no ha funcionat és la manera que tenen de comunicar-se. Aquesta percepció de la parella com un fracàs no és certa; el que succeeix és que cada un d’ells té dificultats per observar i, per tant, de reconèixer el que l’altre està fent per ell. Cada un dels membres de la parella observa la situació des de la seva subjectivitat. També cal tenir present que, en molts moments, expressem l’amor a la nostra parella de la manera que nosaltres ens sentim estimats. 

Un exemple podria ser una persona que se sent estimada per la seva parella quan aquesta li realitza elogis, utilitza paraules afectuoses, mostra verbalment la seva aprovació, etc.; i així actua amb la seva parella perquè aquesta senti el seu amor. Si els dos comparteixen el mateix estil de comunicació, aniran per bon camí, però en ocasions l’altre se sent estimat d’una altra manera, com podria ser mitjançant el contacte físic: les abraçades, les carícies, un petó, etc. En aquest punt estem caient en un error, és a dir, estem gastant les nostres energies mostrant afecte d’una manera que no arriba a la nostra parella; per tant, cal conèixer quin és l’estil de comunicació què té la nostra parella perquè se senti bé i perquè nosaltres ens sentim també presents, visibles, estimats, compresos, escoltats, etc. per l’altre. Si apreciem com ell o ella se sent estimat/da, serem més efectius i la relació que compartirem ens aportarà un millor benestar.

La comunicació interpersonal és el factor central que contribueix a una relació satisfactòria, el que manté una millor intimitat de la relació. És també la comunicació més difícil perquè és emocional, té memòria i l’espai genera més hipersensibilitat. Les parelles que mantenen una relació funcional i saludable són les que presenten un estil de comunicació assertiu. En la comunicació assertiva, ambdós són adults que s’expressen en igualtat de condicions i practicant valors. Per a les persones assertives és prioritari arribar a acords i no pas a guanyar. Aquest estil aporta satisfacció i és una comunicació constructiva. En aquest model parlem d’autoestima sana i de parelles funcionals.

Aquest estil del qual parlem comprèn les competències següents:

-     Escolta activa: es tracta de l’habilitat d'escoltar no només el que la persona està expressant directament, sinó també els sentiments, idees o pensaments subjacents. No només és posar l’orella, sinó que és fer saber a l’altre que és escoltat i que se l’entén.

Per exemple:

Evitar el judici i la crítica, fer gestos i comentaris afirmatius (“si”, “ja”...), repetir alguna cosa que hagi dit l’altre, fer referències a detalls que recordem (“m’estàs dient què...”, “recordo que em vas dir que ella anava amb la seva germana quan...”), mirar a qui parla, evitar donar consell, però si creiem tenir una idea molt bona preguntar a l’altre si vol escoltar-la (“t’agradaria escoltar la meva opinió sobre aquest tema?”), incloure alguna emoció a allò que ens acaba d’explicar (“Llavors, et vas sentir trista/contenta/enrabiada quan va passar allò?”), etc.

-      Expressió de sentiments: saber expressar sentiments ens indica que reconeixem quan ens sentim feliços i quan no. És tan important saber expressar sentiments positius com negatius. I és bàsic ser capaços d’expressar agraïment a la nostra parella.

Per exemple:

expressió de sentiments positius: “Estic molt content que avui hagis pogut arribar abans a casa”, “Que guapa que estàs amb aquest vestit”, “Joan, m’agradaria que em fessis una abraçada perquè avui he tingut un dia dur a la feina”, “Avui el sopar estava molt bo”, “Gràcies”, “T’estimo”, etc.

Expressió de sentiments negatius: cal que especifiquem la conducta de l’altre que ens ha provocat ràbia, frustració, etc. (“Quan tu ...”). Expressar com ens sentim quan l’altre té un determinat comportament (“... jo em sento...”). Demanar a l’altre que contribueixi a millorar la situació i els sentiments amb un canvi (“... m’agradaria que...”), demanar suggeriments (“... què podríem fer?”), etc.

-    Empatia: és l’habilitat de reconèixer les emocions de la nostra parella, comprendre-les i mostrar interès per ell o ella.

Per exemple:

És important que acceptem la nostra part de responsabilitat i que empatitzem ( “... tal vegada jo ... comprenc que tu ...”, “puc entendre el que estàs sentint ...”, “sé que estàs preocupat per ...”, “entenc que estàs passant per un moment complicat...”, etc.).

Tenim clares quines són les competències clau que ens poden ajudar a mantenir una bona comunicació; per tant, la bona notícia és que la resposta a la pregunta que hem formulat com a títol d’aquest article és que SÍ. Tots i totes podem millorar la comunicació amb la nostra parella si estem motivats i motivades a fer-ho. I ja sabem que aquesta millora ens conduirà a gaudir d’un millor benestar en diferents àrees de la nostra relació de parella.

Animem aquelles parelles que voleu millorar la manera que teniu de comunicar-vos en parella que practiqueu les habilitats que hem detallat. Si ja voleu començar la vostra reflexió personal, us formulo aquesta qüestió:

Quin tipus de parella voleu ser?

Rehabilitació de la VEU: Quan cal acudir a un/a LOGOPEDA de la VEU?

QUÈ ES LA LOGOPÈDIA?

La logopèdia s'ocupa del diagnòstic, prevenció i tractament de les alteracions de la comunicació humana, tant en comprensió com en expressió, oral i escrit, la rehabilitació de la veu, així com la reeducació miofuncional de les estructures orofaríngies.

QUÈ ES UN/A LOGOPEDA DE VEU?

És el/la professional que, després d'un recorregut formatiu, adquireix les competències necessàries per a ocupar-se de la prevenció, l'avaluació i el tractament rehabilitador de les patologies relacionades amb la veu.

COM TREBALLEM ELS/LES  LOGOPEDES DE VEU?

El/la logopeda de veu, després de realitzar una avaluació vocal mitjançant un protocol adequat, reconeixerà la situació - problema i plantejarà una sèrie d'objectius en el marc d'una teràpia.

Amb el consens del pacient s'iniciarà així un tractament rehabilitador destinat a reduir la disfonia a través d'un "canvi guiat". S'eliminaran comportaments vocals, respiratoris i/o corporals nocius i es modelaran uns nous de sans, mitjançant l'aprenentatge d'una tècnica vocal adequada (postura, respiració, relaxació, impostació vocal, ressonància, articulació i modelació). Tot fins la seva complerta normalització, automatització i generalització.

El tractament dels problemes de la veu ha de comprendre múltiples aspectes en funció de cada cas, i ha d’abastar els diferents contextos que envolten al pacient. L'enfocament serà multidisciplinari, sempre que sigui possible , havent d'existir una bona coordinació entre el diagnòstic de l' ORL , el del logopeda i l'enfocament terapèutic.

QUAN CAL ANAR A UN /A LOGOPEDA DE VEU ?

La nostra veu expressa el nostre ésser i quan falta o "li costa sortir" és sempre un motiu de fatiga. El problema vocal pot sorgir per circumstàncies diverses: des d'un mal ús de la veu fins a arribar a l'extirpació parcial o total de la laringe per malalties tumorals, passant per episodis aguts d’inflamació. En general, són diverses les causes que provoquen anomalies en la veu, tant en nens com en adults o en professionals de la veu, i aquestes s’han d’identificar quan la disfonia s’instaura.

Hauríem d'anar a un logopeda de veu quan apareixen una sèrie de símptomes vocals, indicatius de patologia vocal:

• Freqüentment se sent la necessitat de "aclarir-se la gola".

• La veu, durant un període prolongat, és ronca i disfònica, i fins i tot desapareix.

• No s'aconsegueix tenir una veu clara, es trenca, i se sent "cansament vocal" al final de la jornada, o sentim que la veu no rendeix.

• Després d'un temps de fonació apareix dolors al coll o sensació d'opressió toràcica, fins i tot processos inflamatoris laringis.

• Mentre es parla se sent la necessitat de tossir.

QUINS SÓN ELS TRASTORNS DE VEU MÉS COMUNS ?

• Disfonies funcionals infantils i en l'adult : per un mal ús o abús de la veu.
• Disfonies per lesions cordals orgàniques com nòduls, pòlips, edemes, traumatismes , tumors , laringitis, paràlisi recurrencials , etc. Es localitzen freqüentment en persones amb una intensa activitat vocal,  com a mestres, professors, advocats, periodistes, teleoperadors... Una altra possible causa d'aquestes lesions és l'abús vocal freqüent en persones socialment actives, agressives o en nens "que criden sempre", fins i tot en adults hiperactius que sovint parlen a un elevat volum .
• Laringuectomitzats : intervinguts per càncer de laringe .
• Trastorns neurològics: malaltia de Parkinson, Alzheimer, traumatismes cranioencefàlics ...
• Trastorns de veu en gent gran: presbifonia .

Elena Martínez Castro

Responsable Unitat de Logopedia
Centre PsiCo Lleida